Al país de lesmeravelles

La ruta, parada a parada

1. Ara18:00

   Sala Tarafa

   Punt de sortida

   El descens pel cau

   Tic tac, tic tac, tic tac. No sé si sabeu que els millors llocs són els més insospitats. I aquest any, avui i aquí, els K’Hagumtot de la colla dels Blaus volem fer-vos caure pel forat de la meravella, amb imaginació, un punt de màgia, amb misteri i ganes que tingueu els sentits ben oberts i a punt de viure.

   Perquè els Blaus creiem que la festa s’ha de viure. Que no és una competició de “tu més”, “jo millor”… sinó que és un gran decorat on viure coses que només poden passar aquí, avui i ara. Creiem que la nostra festa és el millor antídot per la rutina grisa del dia a dia. Que amb petites meravelles com les que viureu avui, i aquí, acabareu el dia (i la nit) amb més ganes de viure, de recordar, de pensar que tot plegat, que aquesta colla, que aquesta festa i aquesta ciutat, en realitat és meravellosa.

   Per això, afileu els sentits, perquè comença la ruta.

   Tindreu un guia que us acompanyarà en aquesta ruta secreta i vibrant. Obriu els ulls, que tot comença ara! Tic tac, tic tac, tic tac. Deixeu-vos portar pel vostre guia i caureu al món de les millors meravelles blaves!

2. Ara19:00

   Pati antiga Ràdio

   Sinestèsia

   La casa de la Llebre de Març i el Barreter

   Tic tac, tic tac. Som perfeccionistes, però imperfectes. Sembla una bogeria, i és que som amb el Barreter, en una festa de no-música molt divertida, una mica caòtica i especialment boja. Les millors coses sempre són les que passin als marges, lluny del focus principals. Sí o no?

   Per això ens agrada ser aquí, ara. Perquè ser blau és màgic. Quina meravella! Ser blau és ser jo i tu i nosaltres. És ser moltes: de vegades fatxenda, tribunera i cridanera (com la Reina de Cors), d’altres divertida, flipada i esbojarrada (com el Barreter), d’altres perfeccionista i estressada (com el Conill), o gamberra, irònica i bromista (com el Gat), i m’agrada buscar tres peus al gat, justament, i embolicar la troca (com l’Eruga) amb reptes nous cada dia i cada any.

3. Ara19:45

   Can Jonch

   Zesc

   El bosc dels bolets i l’eruga

   Tic tac, tic tac. Portem ja uns dies de meravelles. Hem provat àpats, dolços i pastissos on deia “Menja’m” i hem begut, hem begut molt, en ampolletes que deien “Beu-me”. Ens hem fet grans i petits, hem plorat i rigut. I ara som aquí en aquest espai ple… de bolets.

   Un espai ple de fum, també. Una gran eruga blava fuma. Qui som?, ens pregunta. Exacte: Qui som, nosaltres? És la gran pregunta que sobrevola cada espai, cada escenari, cada pam d’aquesta festa. Qui som? Potser som només gent curiosa, que vol sentir-se part d’una petita gran meravella. O som gent que busca, que troba sentit en els coses petites. Gaudiu d’aquesta estona de fum, bolets màgics i mons imaginaris…

4. Ara20:30

   Adoberia

   Laia Llach

   El cau del conill

   Tic tac, tic tac. No hem pogut evitar anar darrere del temps, del rellotge que s’escapa. El temps sembla que voli. Però… és només cosa de la imaginació. Agafeu lloc, atureu-vos, aquí el temps no compta, però sí l’espai. Enmig de la història que ressona, en aquest antic espai que un dia va tenir el poder màgic de transformar la pell en cuir, avui us oferim un altre truc de màgia. L’enginy de la paraula, la nuesa de la veu.

   Us oferim un refugi tranquil perquè corrin les idees, les emocions i la imaginació. Us oferim un moment irrepetible, perquè volem ser puntuals. Però no tenim pressa… Perquè ens agrada degustar la música, perquè ens agrada que les cançons ens portin a fer un viatge a l’altre cantó del mirall. Us convidem a sentir i a aturar el temps.

5. Ara21:15

   Terrat Can Pedrals

   Dj Nocturn & Dj LeTung

   El gat de Cheshire

   I per a què serveix un llibre que només té lletres? El més guapo dels llibres és que siguin en blanc, per poder-hi escriure i dibuixar el que tu hi vulguis imaginar, en tinta blava, és clar! Ara que som en aquest petit escenari elevat, que hem begut de l’ampolla i hem crescut de mida, tot té una altra perspectiva.

   I tot és qüestió de prendre decisions, el món és ple de decisions i de preguntes. Per exemple: Hi ha gats que somriguin? Hi ha gats blaus que parlin? Quin camí haurem d’agafar, per seguir el recorregut? Mmm… això depèn d’on vulguis anar. I això s’aconsegueix si camines prou. S’ha de caminar, no podem estar aturats. Però, on anirem?

   Posem pel cas que en la direcció... en la direcció on hi ha la boscúria Blanca, sortiràs d’aquí ràpidament: potser aniràs a parar a un sopar de Nadal… molt tradicional, una mica fred… I allà, en aquella altra direcció, tirant cap a perdre el nord, hi ha un tren que va a Ponent i hi ha un saló de te (on res és el que sembla). I allà podrem descobrir que no cal seguir la norma, perquè és millor obrir camí i que després et segueixin.

   Però: on som, ara mateix? Som en un lloc on és possible fer un altre tipus de festa. Una que fugi de l’avorriment, dels tòpics, dels llocs comuns i previsibles. Una festa íntima, divertida i impensable… i electrònica.

6. Ara22:30

   Pati Rectoria

   Tiger Menja Zebra + sopar

   Jardins laberíntics de la Reina de Cors

   Ja podem dir que hem caigut al forat. El conte explicaria que ara n’hem de sortir. Però no... no volem. (els que volen són els Blancs!). Ens farem moltes preguntes: Quina diferència hi ha entre un naufragi i una catàstrofe aèria? Quina és la diferència entre el porexpan i uns llistons ben treballats? Si seguim caient, caient, arribarem a l’altra banda de la festa? Em sembla que s’en diuen Les Antipàtiques…

   En tot cas, som aquí, ens volem quedar al país de les meravelles. La terra dels Blaus. I no volem marxar. Ara, farem el que toca: tinc aquest tros (de pastís) i diu “Menja’m”. Diu, concretament, Tiger Menja Zebra. Quina meravella!

7. Ara00:00

   Pl. de l’Església

   Joan Colomo · Dj Also Starring

   Tots al mateix jardí

   Final comú de totes les rutes: verds, vermells, blaus i taronges cauen al mateix jardí. Aquí ja no hi ha ordre, ni horaris, ni mapa.